dilluns, 21 de novembre del 2011

Capítol 5: L’estudi (i un productor de luxe).


- Ie, com han quedat les eleccions?
- Pues han guanyat "Llull Cobain" i "Els Deshumanitzats" amb 33 vots cadascuna.
- Quin bipartiturisme més flagrant!
- Home, a banda de les més votades, també volem que tinguen representació cançons més minoritàries, com ara “L’esmorzar nu”, “L’home del Segle XXI” o “Partitura en espiral”, o cançons que ni tan sols es van presentar, com ara la “Cançó per a una operació a cor obert”
- ¿No es va presentar?
- A un funcionari se li va oblidar escriure-la, però ja està acomiadat…


- Ja feia temps que no apareixiem per ací, eh…
- És veritat, des que vam encetar el Verkami…
- La gent ja començava a pensar que haviem fugit amb els diners.
- Jo també m’ho vaig pensar, també… Però vaig estar llegint-me la lletra xicoteta i tenim un contracte legal amb els micro-mecenes…
- Bo, Ximo...

Esta vesprada ens hem apropat fins a l'Alcúdia per a fer una visita al que serà l’estudi de gravació del nostre primer disc. Hem anat amb el trenet de Castelló, on hem coincidit amb Paco el Heavy, mític lutier arretirat de Castelló de la Ribera i antic regent del “Pub dels Peluts” en els noranta (se n’anava a una tenda de segona mà de València a canviar una cadena de música, i és qui ens ha fet la primera foto). Una vegada a l’Alcúdia, Toni ens ha conduit fins als estudis “Terra Musical”, on ens ha rebut Rafa Sánchez, que serà el nostre tècnic durant els dies de la gravació:


Ens ha sorprés molt la professionalitat de l’estudi i el seu tècnic. Ens pensavem que seria una cotxera amb una radio-cassette, però no, a banda de la sala de control (tota plena de botonets i pantalles) hi ha fins a tres sales insonoritzades més. Toni perquè ja ha passat per alguna experiència de gravació, però la resta, acostumats a gravar a casa amb mitjans infra-humans, ens hem quedat bocabadats al fer el passejet de reconeixement:

Una de les dues cabines de gravació, amb tamboret inclòs
(per si ens entra la vena bohèmia...)



Ací s'hauria d'apreciar com hi ha cabines de gravació
a ambdues bandes de la cambra de control.



Vista panoràmica de la cambra de control



Raül, que de major vol tindre un estudi de gravació, quasi
ejacula sobre aquesta taulota. (L’hem tingut que parar).



Un cabàs de cables i un teclat vintage
(que ens vindra d’allò més bé per a la introducció…)


Hem estat parlant sobre les possibles dates de gravació, i s’està barallant la possibilitat d’entrar aquestos nadals, del 26 al 30 (cinc llargues jornades de vuit hores cadascuna que seràn detalladament retransmeses en diferit per aquest mateix bloq), però falta confirmar que el nostre productor puga eixos dies.

Ah, que encara no vos ho haviem dit? Rafa no estarà sol a la cambra de control. Sospitem que la tasca de fer-nos sonar bé serà massa dura per a que una sola persona carregue amb tot el seu pes, així que per a nosaltres és un honor anunciar-vos que també comptarem amb l’ajuda del gran Pep Toni Ferrer, que agafarà un vaixell des de Mallorca per a estar amb nosaltres durant tot el procés de gravació.

Pep Toni té una llarga trajectòria com a cantant outsider mallorquí, però també com a productor musical: A banda d’autoproduïr-se tots els seus treballs (ja siga com a Oliva Trencada o com a Saltamartí) enguany també ha co-produït i mesclat "El Primer Disc" d'El Gran Amant, grup del qual també n’és guitarrista i cantant:



Hem escoltat atentament tots els seus treballs, hem anat a vore’l quan s’ha apropat per ací sempre que hem pogut i en una ocasió fins i tot vam tocar junts. Per a nosaltres és un plaer tornar a veure’l i comptar amb la seua ajuda per a la gravació. Esperem que la seua empremta quede ben perceptible en el disc, ja que estem del tot predisposats a deixar-nos contaminar per la seua peculiar mediterraneïtat.

Com vegeu ja ho tenim tot preparat. De moment, ens quedem amb les ganes disparades, que per la seua part ens vindran molt bé per a continuar assajant.

I això és tot de moment. Voliem aprofitar per a anunciar-vos que aquest cap de setmana comença la "Gira Verkamista", és a dir, la sèrie de concerts que deguem als macro-mecenes / capitans moros: Aquest cap de setmana estarem a Xàtiva, a la inauguració del nou local de Camot (a les 19h), i després ens n’anirem pitant a Ontinyent a fer un concert acústic, a les 23h en El Filaner. Ens vegem en algun dels dos actes, o en els dos. I si no (que mira que vos ho hem posat fàcil!) esteu atentes i atents a aquest bloq. Una tubbie-abraçada!

dissabte, 24 de setembre del 2011

Capítol 4: El Verkami!




La profecia s’ha complit, i una vegada exprimit i rematat l’estiu arriba l’hora inevitable d’encetar el nostre propi crowfunding. Si ja heu vist el vídeo de dalt, haureu descobert més o menys per on van els tirs, així que ja podeu – després de difondre-lo a manta per les xarxes socials, clar – entrar al nostre projecte, allotjat al web Verkami i escodrinyar un poc més de què es componen els paquets, ja que al vídeo, encotillats pel llenguatge publicitari, no vam poder explicar-los detalladament.

Com veieu el CD és a 8€ (amb despeses d’enviament incloses en el cas de que visques fora de La Ribera – ningú no és perfecte -), cosa que suposa que els micromecenes, a banda de rebre el CD abans que ningú, tindreu un descompte respecte al preu que assoliran després els discos que poguérem vendre als concerts. A banda també de que el vostre nom apareixerà als crèdits, que per una altra banda serà la única recompensa que s’endurà – adobada amb xapes i enganxines – qui faça una donació de 4€ de forma (quasi) completament altruista.

A partir d’ací tot serà acumulatiu: És a dir que tant si trieu el paquet amb la camiseta (estan ja bullint els dissenys), el de la participació a la gravació (no és precís que sàpigues tocar cap instrument, també pots aparèixer cantant alguna estrofa, o recitant alguns dels poemes que hi hauran incrustats arreu de les cançons, a banda de passar tot el dia amb nosaltres a l’estudi de gravació – o tot el temps que dure la gravació: Qui paga mana! - ), el del recital acústic o el del concert amb grup complet (despeses de transport no incloses en ambdos casos), s’endureu també disc, aparició als crèdits, xapes i enganxines.

Totes les quantitats han sorgit d’un exhaustiu càlcul matemàtic i s’han filtrat posteriorment a través d’una profunda meditació assembleària, i és ací on arribem a la pura essència del Verkami: Aquestos diners es demanen, en definitiva, per a que el primer disc de Mi Sostingut tinga una qualitat de so digna, i que aquestos dos conceptes puguen aparèixer a la mateixa frase sense esdevenir una contradicció.

I com puguem arribar a fer real aquesta utopia? Estem fent ja la tria entre diversos estudis de gravació – encara que la tria definitiva dependrà del resultat d’aquesta experiència – i, a banda, ens agradaria comptar també amb alguna mà mestra, algú amb més experiència que nosaltres que ens produïsca el disc i ens apadrine el projecte, i creguem que la quantitat que ens hem marcat com a límit serà suficient per a cobrir totes aquestes despeses.

No cal dir que les plataformes de pagament son del tot segures. Ah, i només se vos cobrarà l’aportació si en el termini de 40 dies s’ha arribat a la quantitat establerta, en cas contrari quedaria anul·lada i el pagament no s'efectuaria.

Si finalment assolirem la fita, el grup entraria a l’estudi cap als Nadals amb els privilegiats micromecenes que hagen escollit participar a la gravació, i la resta podríeu anar seguint tot el procés des d’aquest mateix bloq, i quan el disc estiguera per fi acabat (ja per a l’any que ve) ja ens posaríem en contacte amb vosaltres per a enviar-vos els merescuts paquets.

Si vos ha quedat cap dubte, pugueu fer-nos qualsevol pregunta:

- A l’apartat de preguntes i respostes que Verkami ha habilitat a la pàgina del projecte
- Als comentaris d’aquesta mateixa entrada o qualsevol altra d’aquest bloq.
- Enviant-nos un correu a misostingut@gmail.com
- A la plana del projecte que hem obert a Facebook

La utopia està ací! El Nirvana és ara! Hem encetat un Verkami!

divendres, 2 de setembre del 2011

Capítol 3: El Pícnic Il·lustrat

Abans de contar-te com va anar el pícnic, volem fer-te una pregunta. Aquestes setmanes hem estat assajant prou. Li hem pegat unes quantes voltes a les cançons que creguem haurien d’eixir al disc, però com en son el doble de les que cabrien i som tan escèptics que no confiem ni en el nostre propi criteri, necessitem una opinió externa per a sacrificar una meitat i salvar-ne l'altra, i per això et preguntem, en una enquesta no vinculant, quines cançons (al voltant de la desena) posaries tú al disc d’entre les que hi ha a l'enquesta que hem habilitat ací a la dreta.

Ara sí, anem a contar-vos com va anar el Pícnic Il·lustrat: Incapaços d’assumir la fi de l’estiu, ahir vam acudir a l’Assut de Carcaixent a banyar-nos amb l’aigua del riu Xúquer. L'Assut de Carcaixent (un paratge molt bonic i acollidor) està, curiosament, més aprop de Sumacàrcer que de Carcaixent i, segons vam poder llegir en diverses plaques commemoratives, va ser construït al segle XVII i reconstruït després de la pantanà - que no riuà - del 82.

L’excusa era gravar un video per a difondre la paraula de l’imminent crowfunding amb el qual intentarem financiar el nostre primer disc. Com que el dia abans vam fer una crida a la I Nit de la Cançó al Local Espiral de Manuel, van vindre més amigues i amics dels que ho havien confirmat al Facebook (Fet insòlit sense precedents!)

Així que, quan vam arribar, ens vam espargir i el Xerra Torres (ja considerat el quint membre del grup) va anar enregistrant situacions diverses amb la seua inseparable càmera.

Abans que rés, vam decidir posar la cara més sèria que vam poder i ens vam clavar a un jacuzzi natural per a gravar l’escena en la qual explicarem a la gent, amb la màxima credibilitat que l’escena permet, en què consisteix exactament això del crowfunding.

A partir d’ahí la cosa se’n va anar de les mans i les situacions, cada vegada més i més insòlites, anaven succeïnt-se i barrejant-se amb l’aparició d’uns personatges molt estrafolaris.

Ací tenim, per exemple, al sequier major, el guardià de l’stay-a-hour, que va pronunciar el seu discurs amb una entonació més bé hitleriana:

En un entorn tan paradisíac era quasi impossible no trobar-se amb Eva:

També hi havia una estàtua eqüestre en la qual un Lord ens va explicar en un perfecte anglès els efectes sinestèsico-psiquedèl·lics que provoca la música sobre la seua persona:

I fins i tot una exòtica hawaiiana que abans de convertir-se en groupie histèrica li va donar temps a fer un ball tradicional:

Després vam cantar una cançó asseguts tots junts al jacuzzi natural, formant una estampa d’allò més bucòlica i familiar:

Ie, però!! Ixe no és... SLASH !?!?

Finalment Martí ens va cantar alguns temes nous, i també es van animar Uberos i la Grefusita (quedeu-se amb aquest nom!).

I els més valents quasi es sacrifiquen per la causa escolopèndrica apropant-se a les comportes.

Unes fotos han estat fetes per Anna Nicola, i altres amb la càmera de Dani Sanjuan.

Va ser una vesprada inigualable. Aquest Pícnic Il·lustrat (igual que tots els altres esdeveniments que han aparegut o apareixeràn a aquest bloq), encara que formara part d’un procés, va ser gaudit independentment de l’objectiu. Esperem que totes les passes que ens queden d’ací al disc siguen fetes amb el mateix amor i que aquest (el disc) no siga sinó un souvenir del camí que ens ha dut fins a ell. Ja ho deia Val del Omar: “Destruye todo proyecto de pasos sin pasión.” Aquest que ens ocupa, com vegeu, de moment seguirà intacte.

divendres, 19 d’agost del 2011

Capítol 2: "Dibujitos"

Artés i el Xerra, per Toni

- Aleshores què fem, li donem un toc macabre al videoclip? Per exemple: Quan els banquers pugen als cavallets de la fira amb els nens de la família que han deixat sense llar, que tot el món vaja sense pantalons…

- No, jo ho deixaria naïf a seques.


Ahir va vindre Majo, una il·lustradora de Castelló de La Ribera, i ens va mostrar els primers esborranys per al videoclip que recrearà més o menys fidelment les imatges de “I el sol de València somriu”, cançó que també estarà inclosa al disc.

Majo té un estil molt naïf, que li vindrà que ni pintat a la cançó. Dibuixa a mà i després li afegeix una sèrie de textures digitals. L’efecte final és com si els dibuixos hagueren estat confeccionats amb teles, com podeu veure en aquesta il·lustració d'un tanc:

Resulta que el Xerra (director entre d’altres del nostre primer videoclip o d’exitosos curts com ara “El matalàs” o “Tot clar”) està ara experimentant amb l’animació, i nosaltres som els seus conillets d’índies.

Quan ja havíem contemplat prou el tanc, el va agafar, el va clavar al seu ordinador i en un tres i no rés el va fer moure’s per una planúria virtual i li va alçar el canó cara al cel mentre una papallona volava al seu davant. Majo, Raül i Martín es van quedar bocabadats:

I hui eixe tanc s'ha multiplicat i ja s'han posat a disparar bombolles de sabó a tutti plenni:

A nosaltres, que mai hem eixit del Paint, açò se'ns antoixa la NASA


Per ací aniran els tirs...

Estem ansiosos ja per veure el videoclip, però clar, fins que la cançó no estiga ben gravada... Mentrestant, pots tornar a escoltar-la en aquesta gravació en directe al Casal Ovidi Montllor d’Alcoi:

dijous, 18 d’agost del 2011

Capítol 1: El finançament

En una calorosa vesprada d’Agost, dos components de Mi Sostingut (Raül i Martín) debatien pros i contres davant la utòpica possibilitat de gravar un primer disc dels de veritat.

- Home, tenim uns quants diners guardats, a banda si ens paguen lo del Feslloch i contant lo que mos donen el dissabte que ve a la vall de Laguar… Encara que, ben mirat, no crec que al remat passem de les tres xifres…

- Estem perduts, tio. Què puguem fer? Segur que mos ix una merda de disco.

- Home, més merda que lo que gravava Artés en sa casa no crec que isca… Qualsevol pas avant serà ben rebut, per molt xicotet que siga. Ens haurem de ressignar...

De sobte es va escoltar una portà, i com si d’un animal desbocat es tractara, Toni va pujar les escales mentre sonaven les Valkíries i es va dirigir a nosaltres com posseït per una revelació mística:


- No patiu ànsia, xicons! La utopia està ací! El Nirvana és ara! Farem un Verkami!

- Un lo-què?

- Un Verkami és una dinàmica 2.0 de mecenatge mitjançant la qual els fans compren el disc abans de que estiga fet per a cobrir d’avantmà les despeses de creació!

- Fans? Mosatros tenim d’això?

I acte seguit va caure desplomat sobre l’hamaca. La il·luminació ancestral l'havia deixat extenuat, com si acabara de patir una possessió Voodoo.


La resta de components ens vam quedar mirant-nos encollint els muscles: Més ens valia posar-nos mans a l'obra. (Ja es sap que amb aquestes coses no es juga...)

* "El projecte escolopendra" no serà el nom del disc, és només el nom de la crònica de la gravació del disc. El nom del disc es sabrà en el seu moment, en un capítol que es dirà "El nom".