Capítol 8: El dia de les col·laboracions

Dissabte va ser l’esperat dia de les col·laboracions. A les 9 del matí ens vam reunir amb els verkamistes col·laboracionistes més matiners als Estudis Terra Musical de l’Alcúdia. El primer en gravar va ser Javi Mondéjar de La Pobla Llarga, que li va posar una línia de clarinet al “Sol de València”, donant-li el toc de cançó de bressol que la cançó demanava.

Després van entrar Ulisses de Castelló de la Ribera (qui, per cert, és l'autor de totes les fotos - excepte d'aquesta, evidentment -) i Antoni de l’Alcúdia, que van fer un recitat intercalat del poema que apareixerà a la cançó “L’home del Segle XXI”.

A mitan matí va arribar la gent de Figa Productions, que encara estava dormint la mona i la grip.

Palau i Dani ens van donar alguna pista sobre el sarau que estan muntat per a aquest dissabte 18, a l’endemà del concert amb Arthur Caravan a Gandia...

Per fi va entrar Maria de La Pobla Llarga a recitar el poema que introduirà la cançó “Partitura en espiral” i, per tant, també el disc. Maria té una gran dicció, com hem pogut comprovar en la presentació d'alguns actes del poble (concerts de la Unió Musical), alguns recitals poètics "seriosos" (com els de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana) o altres més improvisats (com el poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar a l’assemblea dels Indignats de les Ènoves). Tenim sort de comptar amb ella per al disc.

El poema introductori està recitat sobre la base de piano que va gravar la Grefu, a qui ja conegueu de la setmana passada. Aquestes són, per tant, les dues primeres persones que s’escoltaran al disc.

Les tubbi-abraçades van ser el pilar del dia de les col·laboracions: A la foto, Dani i Jordi es tubbi-abracen.

Quan ja erem prou colla ens vam clavar tots a al cabina de gravació a fer dues ambientacions importants:

- “La cançó que no és cançó” en clau flamenca

- Cors i renou de bar a “Els deshumanitzats”

És una llàstima que no s’aprecie a les fotos, però n’erem 15 dins la cabina.

Quan vam acabar de gravar les ambientacions, Quimet es va acomiadar dels “Quatre Teletubbies de l’Apocalipsi” amb un bon grapat de tubbi-adéus.

I l’últim en gravar va ser Jordi Aleixandre, membre fundacional de formacions riberenques tan mítiques com ara Anguiles de Camal o Nyitus. També va formar part de la primera formació de Mi Sostingut. Va posar unes línies de guitarra a “L’esmorzar nu” i va fer el solo flamenc de “La cançó que no és cançó”.

Ací teniu a Borja de La Pobla Llarga, un col·labolador que no va poder vindre dissabte perquè treballava. Fa poc va començar a pujar videos al Youtube amb les seues cançons, amb una gran resposta de la gent. Ha posat veus a "Brokeback Formigonera" i "L'esmorzar nu".

Raül, Borja i Toni es preparen per a cridar "¡¡¡EL CORRAL DELS BOUS BORRATXOS!!!" a "L'historiador d'Alfarrassí":