divendres, 2 de setembre de 2011

Capítol 3: El Pícnic Il·lustrat

Abans de contar-te com va anar el pícnic, volem fer-te una pregunta. Aquestes setmanes hem estat assajant prou. Li hem pegat unes quantes voltes a les cançons que creguem haurien d’eixir al disc, però com en son el doble de les que cabrien i som tan escèptics que no confiem ni en el nostre propi criteri, necessitem una opinió externa per a sacrificar una meitat i salvar-ne l'altra, i per això et preguntem, en una enquesta no vinculant, quines cançons (al voltant de la desena) posaries tú al disc d’entre les que hi ha a l'enquesta que hem habilitat ací a la dreta.

Ara sí, anem a contar-vos com va anar el Pícnic Il·lustrat: Incapaços d’assumir la fi de l’estiu, ahir vam acudir a l’Assut de Carcaixent a banyar-nos amb l’aigua del riu Xúquer. L'Assut de Carcaixent (un paratge molt bonic i acollidor) està, curiosament, més aprop de Sumacàrcer que de Carcaixent i, segons vam poder llegir en diverses plaques commemoratives, va ser construït al segle XVII i reconstruït després de la pantanà - que no riuà - del 82.

L’excusa era gravar un video per a difondre la paraula de l’imminent crowfunding amb el qual intentarem financiar el nostre primer disc. Com que el dia abans vam fer una crida a la I Nit de la Cançó al Local Espiral de Manuel, van vindre més amigues i amics dels que ho havien confirmat al Facebook (Fet insòlit sense precedents!)

Així que, quan vam arribar, ens vam espargir i el Xerra Torres (ja considerat el quint membre del grup) va anar enregistrant situacions diverses amb la seua inseparable càmera.

Abans que rés, vam decidir posar la cara més sèria que vam poder i ens vam clavar a un jacuzzi natural per a gravar l’escena en la qual explicarem a la gent, amb la màxima credibilitat que l’escena permet, en què consisteix exactament això del crowfunding.

A partir d’ahí la cosa se’n va anar de les mans i les situacions, cada vegada més i més insòlites, anaven succeïnt-se i barrejant-se amb l’aparició d’uns personatges molt estrafolaris.

Ací tenim, per exemple, al sequier major, el guardià de l’stay-a-hour, que va pronunciar el seu discurs amb una entonació més bé hitleriana:

En un entorn tan paradisíac era quasi impossible no trobar-se amb Eva:

També hi havia una estàtua eqüestre en la qual un Lord ens va explicar en un perfecte anglès els efectes sinestèsico-psiquedèl·lics que provoca la música sobre la seua persona:

I fins i tot una exòtica hawaiiana que abans de convertir-se en groupie histèrica li va donar temps a fer un ball tradicional:

Després vam cantar una cançó asseguts tots junts al jacuzzi natural, formant una estampa d’allò més bucòlica i familiar:

Ie, però!! Ixe no és... SLASH !?!?

Finalment Martí ens va cantar alguns temes nous, i també es van animar Uberos i la Grefusita (quedeu-se amb aquest nom!).

I els més valents quasi es sacrifiquen per la causa escolopèndrica apropant-se a les comportes.

Unes fotos han estat fetes per Anna Nicola, i altres amb la càmera de Dani Sanjuan.

Va ser una vesprada inigualable. Aquest Pícnic Il·lustrat (igual que tots els altres esdeveniments que han aparegut o apareixeràn a aquest bloq), encara que formara part d’un procés, va ser gaudit independentment de l’objectiu. Esperem que totes les passes que ens queden d’ací al disc siguen fetes amb el mateix amor i que aquest (el disc) no siga sinó un souvenir del camí que ens ha dut fins a ell. Ja ho deia Val del Omar: “Destruye todo proyecto de pasos sin pasión.” Aquest que ens ocupa, com vegeu, de moment seguirà intacte.

2 comentaris:

  1. Grefusita XD jajajajaja si ho veu ella no se ke dira Xd jajajaja

    ResponElimina
  2. Advertits queden els lectors de que alomillor tornen a escoltar eixe nom. O a llegir-lo. En els crèdits d'un disc, potser. Fent cors, qui sap...

    ResponElimina